Yo debo ser de los pocos hombres que puedo hacer dos cosas a la vez

Conductor: Señora, ¿acaso le digo yo como tiene que limpiar su casa?

Senyora rossa: Pero yo no conduzco un autobús con gente dentro. No se distraiga y no le diré nada.

Conductor: Qué sabrá usted! Yo debo ser de los pocos hombres que puedo hacer dos cosas a la vez.

Senyora rossa: Sí pero si tenemos un accidente…

Conductor: Para eso está el seguro señora.

Senyora rossa: Pues eso, que no tengo ningunas ganas de ir al hospital.

Conductor: Tampoco le llevaría

No podré anar a la mani

- Què fareu dissabte?

- Anar a la mani no?

- Crec que hi anirà molta gent. Ja m’agradaria anar-hi però…

- Si és clar.

- El que passa és que no em puc comprometre per temes de feina. Vam decidir no anar a aquest tipus d’actes públics.

A cal Notari

Senyor D: Hola Bon dia…

Portera: Perdó, a quin pis van?

Senyor A: Anem al notari

Portera: Entresol primera. Que tinguin sort.

He tingut sort que no m’hi han fet pisos

- Vam veure un pis a Blanes fantàstic amb una vista! Es veia fins a Portbou! Ara era un cinquè pis, per això era “baratu”.

- Si les escales són terrbibles.

- Jo ja li vaig dir al Joan: quan tinguis “lumbagu” ja em diràs que faràs! No s’hi podia fer un ascensor i com no pugis en globus…

- Mira que s’ha fet gran Blanes.

- Si, a mí ja no m’agrada. Els nebots del Joan hi viuen. Tenen una casa molt maca.

Jo quan hi vaig ja em perdo. És un laberint tot allò. Ho han fet malbé tot.

- A Tossa ho han fet millor. Tossa és més senyor, més acollidor més coquetó.

- Quan vam fer el creuer fins a Portbou vam veure cada casa! Quin luxe més gran!

- Hi ha gent amb caler, més dels que ens pensem.

- Vaig anar a Pals…!

- I a la neu també. Només has de mirar les revistes

- Ara que després has de tenir calers per que te la mantinguin, però si en tens tants ja no et ve d’aquí.

- Això no és que em faci frissar però un apartament davant del mar…

En Joan hi té molta obsessió… Ell en aquest pis que et deia s’hi hauria tirat de cap. Es veia fins a Tordera, fins a Malgrat…

Tu deus tindre una bona vista de casa teva…

- He tingut sort que no m’hi han fet pisos.

Vigila amb la “pastilla” que et donen

Lluís, si jo ja t’ho dic, el que volen és que palmem el més aviat possible per quedar-se amb els calers que hem pagat tota la vida. El que hem de fer és vigilar amb les “pastilles” que ens donen, que no ens fotin la del color equivocat i ens envïin a tots a l’altre barri.