De lo que se come se cria

Peixatera: Señora que esos mejillones salen muy grandes.
Senyora: Si, si, grandes.
Peixatera: Venga, mejillón, mejillón que de lo que se come se cria.

L’avi Ramon té soja en un calaix

Home 1: Qui és l’últim?
Nen a dins d’un carret de supermercat: Jo!
Home 2: Molt bé Roger. Veus ja no som els últims ara.

Home 2: Patates en tenim, cebes en tenim, suc en tenim… i soja? Si no, li demanarem a l’avi Ramon que en té en un calaix.

Em sentia més segur

-Hola sí
-Ja estic arribant a Vilassar
-Ahir vespre
-Sí que et sento
-Ja hi vaig parlar amb ella i li vaig dir que volia tornar cap aquí
-Em sentia més segur
-Em trobo més bé aquí
-Si cas demà o demà passat en parlarem
-D’acord, Adéu, Adéu

Yo hago esto y se me cae el pelo

Barman: Si ejque… Fíjate la hora que es y aún no ha venío.
Senyor a la barra:  Se habrá tomado puente.
Barman: Ya te digo. Cada dia lo entiendo menos esto… Yo hago esto y se me cae el pelo y en cambio ella… ya ves.

Es que voy por la calle de abajo Caspe

-¿A las 2 y cuarto va bién o es muy tarde?
-Te va bien.
-Vale, perfecto.
-Yo estaré en la zona.
-¿Por dónde podríamos quedar?
-Del lado de mar.
-Mejor Gerona Bailén.
-En Bailén Gran Via.
-Es que no hay un sitio.
-Es que voy por la calle de abajo Caspe.
-Por que allí hay un restaurante de menús que lo hacen bién.
-Te apetece?
-Bueno pues quedamos así mañana a las 2 y cuarto.

Sempre fa tard i avui havia de sortir abans

Dona 1: I abans no hi havia hora?
Home: No sé si els dimecres visita

Noi: (Es desperta) Ui! Em permet, em permet!
Home: Em sembla que ja és massa tard. On baixaves a Llavaneres?
Noi: Sí.
Dona 1: Doncs hauràs de baixar a Mataró i esperar el pròxim tren de tornada.
Dona 2: I jo que m’he assegut i he procurat no despertar-lo.
Dona 1: A tots ens ha passat alguna vegada.

Noi: Bé ara sí que baixo.
Home: La bossa tú!
Dona 1: No és teva? No te la deixis ara.
Noi: Sí, ara l’agafava.
Noi: Au, ha sortit abans! Sempre fa tard i avui havia de sortir abans.
Noi: Vinga gràcies.
Dona 1: Adéu, adéu.
Dona : Adéu.
Home: Déeeeu.

El cap me’l fica.. li dono als gats

Dependenta: Quin fred que ha fet aquesta nit!!!
Senyora: Els menuts me’ls guardar a part
Dependenta: Diu que cap a Tortosa ha nevat molt
Clienta: A si?..caram. Me’l pot tallar a quarts
Dependenta: I.. a Madrid també ha nevat una miqueta
Clienta:  El cap me’l fica.. li dono als gats
Dependenta: Si neva a Madrid diu que neva aquí, ja ens podem preparar. Alguna cosa més?
Clienta: (Nega amb el cap)
Dependenta:  5, 40€
Clienta: Tingui li ho dono just. Adéu
Senyor: Adéu. Em pot posar ½ conill
Dependenta: Adéu. De la part de l’espatlla?..

Dona-me’n 21 i si t’agraden torno a passar i em dones els dos que falten

(Venedor ambulant truca porta per porta)

Venedor: Patates i cebes de muntanya!
Senyora: Segur que són de muntanya aquestes patates?
Venedor: Sí que ho són.
Senyora: De quina muntanya?
Venedor: Som d’Organyà.
Senyora: I a quant van?
Venedor: Un sac de 20 quilos 23 €. Deu sortir a 85 cèntims el kilo.
Senyora: Ui, al meu poble les compro més barates… i sense haver-les provat abans…
Venedor: Mira, dona-me’n 21 i si t’agraden torno a passar i em dones els dos que falten.
Senyora: Tingui i ja tornarà a passar doncs.
Venedor: Bones festes.
Senyora: Bones festes.

Em sentia més segur

- Hola si
- Ja estic arribant a Vilassar
- Ahir vespre
- Sí que et sento
- Ja hi vaig parlar amb ella, i li vaig dir que volia tornar cap aquí
- Em sentia més segur
- Em trobo més bé aquí
- Si cas demà o demà passat en parlarem
- D’acord, Adéu, Adéu

Conversa entre presidents a la llotja de l’Estadi Olímpic